Es llei de vida
Un mati trist i solella,
un mati on no tens ganes de res,
on panses que tothom te esta mirant,
tot es blanc, com una samarreta negra,
quan et dones conta que et falta algú,
que saps no tornaràs a abeura’l,
que no tornaràs a donar-li una abraçada,
quan et dones conta que ja no podràs parlar mai mes amb ell,
en aquell moment, donaries tot per poder parlar-la una ultima vagada,
per abraçar-le una vagada mes,
però et dónes conta que no podràs, que ja s’ha marxat,
que ja s’ha marxat per sempre.
Aquell mati va ser lent i molt trist,
una pluja lenta queia per els meus ulls,
una pluja de color blau que mai acabava,
et dones conta que no pots parar de pensar en això,
penses que aquest dolor serà per sempre, que no l’oblidaràs mai,
però tens que superar-lo,
algun dia tot aquest dolor s’acabarà anant,
en aquell mateix moment, tens que ser fort com una roca,
saps que no tornarà, per tens que felí veurà que post superar-lo,
ell sempre estarà al teu costat.
Bona feina. Vigila l’ortografia. Escrius bé i cal perfeccionar-ho perquè tinguis una bona “presentació” i s’entengui tot el que dius.
ResponElimina