Són las 7:00 del matí ,desada la meva finestra es veu el sol pullan per lumbar tota la ciutat,obro la finestra i entra el vent del hivern. Vaig a la cuina i em faig un batut de xocolata ,em visto i surto al carré. Vaig caminant fins que em xoco amb una noia baixa , de cabell ros,prima,tenia una mica de mala cara pero era preciosa ,era la millor noia morta i esquelet qui havia vist. La noia enfada va agafa les coses que sense volgué vaig tira ,yo embovat fixar-me en cada part del seu cos. La noia se en va anar i jo triste no sàvia lo que em passava de totes maneres no es fixaria en mi ,un noi amb un nombre absurd James Waat perquè aquet nombre ,també amb aquet cabell marro i no es que sigui també molt llest,per un moment no pensava en res mes solo es aquella noia .
Vaig torna per un moment a la realitat ,era molt tard tenia que agafar al meu tigre Garfí, vaig danar tan de presa com vaig poder i el vaig veure i hay estaba amb la noia que em vaig troba quant em vaig xocar ,al costat havia un noi era ell el que em va matar per fi esta mort com jo. però no es quedarà així –vaig pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada