A dormir, a despertar-se. Alba Pérez

Hi havia una vegada una nena que, cada vespre, quan era hora d’anar al llit, es tornava xica, xica.

-Mare –deia -, sóc una formiga.

Quan sortia el sol, la nena es despertava, però era encara petitíssima, cabia tota sencera sobre el coixí i encara sobrava un tros.

Fins que va començar a desaparèixer i la mare va anar a buscar-la. Tot el que li havia passat a la nena era a causa d’una espècie a la que pertanyien els seus pares. Es deien Delas i tractava d’un grup de persones que tenien el deure de salvar els humans, aquest deure començava a partir dels setze anys i quan va ser el seu aniversari va desaparèixer del tot.

La mare va anar a l’institut abandonat que hi havia a Lleida i allà estava la nena atenta a les explicacions de les normes i els poders que podia tenir.

Als tres mesos d’estar entrenant per poder matar dimonis va anar amb el grup més important, en el qual estaven els fills de la directora.

Van passar moltes coses, però es va acostumar a aquella vida.

Cinc anys més tard, ella es va casar amb un dels fills de la directora, l’altre es va casar amb un mag i la filla amb un vampir.

Ella va créixer moltíssim en comparació de tant petita que era a l’entrar. Tenia l’estatura d’una persona normal, va tenir dos fills: un noi i una noia.