A dormir, a despertar-se. Alejandro Montenegro

Hi havia una vegada una nena que, cada vespre, quan era l’hora d’anar al llit, es tornava xica, xica. Mare -deia-,sóc una formiga. I la seva mare entenia que ja era l’hora de dur-la a dormir. Quan sortia el sol, la nena es despertava, però era encara petitíssima, cabia tota sencera sobre el coixí i encara en sobrava un tros.

Els seus pares no li van voler posar cap nom, fins que no es va fer més gran, quan la nena ja tenia 3 anys la van anomenar  Maria. La nena fins als 3 anys no caminava, i un dia va començar a caminar. La Maria es va fer més gran, i ja no cabia al coixí, i els seus pares li van comprar un llit més gran, els pares li van fer la seva habitació pròpia i la van decorar al seu gust: el seu escriptori i les seves coses.