Hi
havia una vegada una nena que, cada vespre, quan era hora d’anar al llit, es
tornava xica, xica.
-Mare
-deia-, sóc una formiga.
I
la seva mare entenia que ja era l’hora de dur-la a dormir.
Quan
sortia el sol, la nena es despertava, però era encara petitíssima, cabia tota
sencera
Sobre
el coixí i encara en sobrava un tros.
La
nena va creixa ara te 3 anys i ja era l’hora d’anar al col·legi, a la nena li
va costa molt
acostumar-se
als nous horaris i a la nova vida de farsa mes gran. Cada dia es quedava
plorant
i la mara patia molt, al arriba a casa era el moment mes bonic del dia per la
mare i la filla. La mara sempre feia de dinar pa amb tomàquet i un got de llet
com li agrada a la nena es el seu dinar preferit. Quan va pasar un temps la
nena ja s’avia acostumat al l’escola i a tots al nens que hi havia la mara ja
estava mes contenta i patia molt menys al portar-la a l’escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada