Avui m’he llevat amb molta tristesa,
avui m’he llevat sense ganes de res,
ahir a la nit em va dir que no m’estimava
Oh deu meu! Que he fet?
Oh deu meu! Per que a mi?
Mentre la lluna blanca s’anava,
i el sol taronja sortia,
jo plorava per aquella noticia.
Ell content com si jo fossi una merda
jo trista com si m’haguessin tret un tros del meu cor
les coses van i venen, però ell era com l’aire per viure.
tot era fosc per mi feia dues setmanes,
de l’altre succés i encara no avia aixecat el cap
tantes desgracies tantes males noticies,
la meva avia àvia mort el dia 31 de desembre
em volia va dir aquell dia
jo era l’única que et volia
el meu amor era mes fort que el teu odi
vaig aconseguir moltes coses teves amb esforç,
empeny i sensibilitat, no em creia que tot això
m’hagi passat a mi i tot junt
no vull viure nomes l’estimava a ell
li vaig demostrar tot i mes
i així m’ho paga ,
van ser els 8 mesos millors de la meva vida
però tinc ganes de no existir.
Has exposat molt bé la tristesa que tens a dins. Pensa que alguns cops és la millor forma de treure la ràbia que va per dins nostre.
ResponEliminaHas d’anar en compte amb la revisió del text. Cal tornar-lo a llegir un cop estigui acabat, perquè en el procés de creació a vegades es perd informació entre el que tu penses i el que tu escrius.
Ànims i endavant!