Fa un temps que es va morir un tiet meu,
li tenia molta confiança,
era un home poc carinyós,
però molt bona persona,
la meva tieta es va quedar destroçada,
ja que només tenia 52 anys,
va morir per un atac d’ictus,
per segona vegada,
i li va donar en un viatge d’aniversari amb la meva tieta,
a Rússia.
Els altres estaven amb família a Cambrils,
ens van trucar per telèfon i ens van donar la notícia.
Ens vam quedar paralitzats, plorant, inquietats...
Tot en aquell moment era trist,
I patíem per la meva tieta, perquè estava sola per Rússia,
I tenien que transportar el cadàver a l’avió,
Perquè cal que enterrar-lo a Barcelona.
Si rellegeixes el poema veuràs que li falta ritme (sigui quin sigui el ritme). És massa proper a la prosa. Cal encriptar el missatge, enriquir-lo amb recursos per tal de fer-ne la lectura més bella i enigmàtica.
ResponEliminaUn poema és un missatge amb un llenguatge més treballat.
Segueix així, ànims!