A dormir, a despertar-se. Juan Sierra

Hi havia una vegada una nena que, cada vespre, quan era hora d’anar al llit, es tornava xica, xica.

-Mare –deia-, sóc una formiga.

I la seva mare entenia que ja era l’hora de dur-la a dormir.

Quan sortia el sol, la nena es despertava, però era encara petitíssima, cabia tota sencera

sobre el coixí i encara en sobrava un tros.

Desprès, màgicament, es va menjar una botifarra màgica, i va créixer, i Paco al veure que la noia creixia molt es va adonar de que se la havia robat, Paco li va fer pagar la botifarra a la noia i la noia li va dir:

Tu ets Paco?

Hi li va dir que si.

Desprès la noia va preguntar, i saps per que has vingut aquí?

Hi Paco li va preguntar, perquè?

Hi la noia li va dir:

“Pa comerme los huevos”.

Hi la noia es va posar a corre, cap a la muntanya, muntanya la qual, no sabia que era de Dylan Pastor Breker, que casualment, era el que li donava les botifarres a Paco.