Hi havia una vegada una nena qué, cada
vespre, quan era hora d’anar al llit, es tornava xica, xica.
Mare deia, sóc una formiga.
I la seva mare entenia que ja era
l’hora de dur-la a dormir.
Quan sortia el sol, la nena es
despertava, però era encara petitissima, cabia tota sencera
sobre el coixì i encara en sobrava un
tros.
Al despertarse la se va mare li va
donar una mica de llet del pit, no li va sentar be i va vomitar.
Va veure que la petitona no es trobaba
be i li va portar al metje. Desprès de que el metge estigui una estona observanla
va veure que tenia un refredat . El metge li va recomanar uns medicaments una
ica forts per lo petita que era, però la mare va anar a la farmacia i se lo va
comprar. Ja a la nit la petitona es va anar a dormir però no es trobava be,
vomitava molt i estava temblant. La mare es va aixecar a las 9 del mati i va
estar fen coses per casa, eren les 12 i la petitona no es despertava va anar la
mare a buscar-la i estava morta. Va anar al metge i li va pregunta si podria
ser pels seus medicaments, va agafar una pistola i li va ficar un tir al metge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada