Hi
havia una vegada una nena que, cada vespre, quan era hora d’anar al llit, es
tornava xica, xica.
-Mare-deia-,
sóc una formiga.
I
la seva mare entenia que ja era l’hora de dur-la a dormir.
Quan
sortia el sol, la nena es despertava, però era encara petitíssima, cabia tota
sencera sobre el coixí i encarà en sobrava un tros.
La
mare és preocupava molt per ella, no volia que li passi res. Cada dia que
pesava era pitjor, es feia més petita acabaria extingint-se, moriria.
La
mare la va portar al metge, ella sabia que no hi havia remei, que acabaria
morint, però no va dir res, li va dir a la família que podria millorar. Unes
setmanes després la noia va morir, va desaparèixer, com si mai hagués nascut.
La
mare plorant va anar al metge, el doctor que li havia ates ja no estava, va
acabant denunciant-li. La mare volia matar-li, volia que pagès per el que a
fet, per mentir-li d’aquella manera. La policia va acabar encontrant-li i la
mare metal·lant va aconseguir que li metes a la pressió, Finalment no va acabar
concaguin-te res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada