Me'n recordo de com em llevaves de petit, Pol Porras
Me'n recordo de com em llevaves de petit,
com em donabes petonets a la galta mentres veiem
una pelicula al sofa.
El teu somriure que em feia tan feliç
Les teves ganes de viatjar i estar amb la familia.
Els comptes que em llegies abans de dormir
Ara te estrany me poso a pensar totes
les coses que feiem junts tots els moments
que em pasat el teu riure les teves ganes
de fer coses per mi.
Me agradaria poder veuret pero ja se que no puc te estimo molt.
Fa pocs dies que va fer dos anys, Oscar Sanchez
Fa pocs dies que va fer dos anys:
Va morir la meva avia.
Ho vaig recordar
Quan em vaig aixecar del llit
I vaig veure la seva foto.
Aquell dia no era normal
Tot o veia pitjor del que era
I em posava molt trist aquesta situacio.
Cada vegada que veia les seves fotos
Em recordava a el dia que em van comunicar
Que la meva avia estava morta
Va ser un dia molt dur
Pero dintre de les coses dolentes
Hi ha coses bones
Com la famila que et recolsen
Igual que tu a ells .
És llei de vida, Miriam Zoubai
Es llei de vida
Un mati trist i solella,
un mati on no tens ganes de res,
on panses que tothom te esta mirant,
tot es blanc, com una samarreta negra,
quan et dones conta que et falta algú,
que saps no tornaràs a abeura’l,
que no tornaràs a donar-li una abraçada,
quan et dones conta que ja no podràs parlar mai mes amb ell,
en aquell moment, donaries tot per poder parlar-la una ultima vagada,
per abraçar-le una vagada mes,
però et dónes conta que no podràs, que ja s’ha marxat,
que ja s’ha marxat per sempre.
Aquell mati va ser lent i molt trist,
una pluja lenta queia per els meus ulls,
una pluja de color blau que mai acabava,
et dones conta que no pots parar de pensar en això,
penses que aquest dolor serà per sempre, que no l’oblidaràs mai,
però tens que superar-lo,
algun dia tot aquest dolor s’acabarà anant,
en aquell mateix moment, tens que ser fort com una roca,
saps que no tornarà, per tens que felí veurà que post superar-lo,
ell sempre estarà al teu costat.
La mort, Juan Sierra
Avui he vist a un pastor mort i dessagnat al mig de un camp abandonat.
Avui he vist un diplodocus mort i dessagnat al mig de un camp abandonat.
Jo observant estar quan això passar.
La sang vermella va sortir del seu cos fins a cobrir tot el mont.
La seva samarreta blanca va acabar negra per tot el fang que va provocar la sang.
Jo mort encontrar persona altra.
A part avui vaig veure com mataven a una família de ossos.
A part a vull vaig veure a un grup de persones mortes.
Vaig veure a molta gent morta i viva avui.
Estic cansat de veure a tanta gent morir.
Estic cansat de veure a tanta gent deixar de viure avui.
Estic cansat al camp sense gent al costat.
Estic cansat al camp sense menjar ni veure res.
Jo de gana mort estar avui al mont.
Avui m'he llevat amb moltes ganes, David Toro
Avui m’he llevat amb moltes ganes,
D’anar a l’insti amb els meus amics,
Avui tinc un dia molt fort a l’insti,
Tinc educació física, mates,i ciències,
Les pitjors assignatures per a mi.
Quan vaig acabar el dia i arribar a casa,
Vaig trobar-me al meu pare a la cuina: al terra
Ple de sang pel cos i amb un tir a la panxa,
Vaig tirar les coses de sobte al sofà.
El meu pare em va dir: cuida de la teva germana per mi.
I jo plorant li vaig dir que sí..
Va tancar els ulls i vaig cridar AJUDA!!!!
Vaig trucar a la policia i en 5 minuts van venir.
La policia en va ajudar molt a superar-lo,a mi a la meva germana
Que estava en el menjador,quan va pasar tot això...
Ja fa 3 anys de això ara estem amb la nostra tieta,
I a vegades cuan estic en situacions molt difícils
El apareix per ajudar-me ...
El meu trist començament d’any, Alba Pérez
Avui m’he llevat amb molta tristesa,
avui m’he llevat sense ganes de res,
ahir a la nit em va dir que no m’estimava
Oh deu meu! Que he fet?
Oh deu meu! Per que a mi?
Mentre la lluna blanca s’anava,
i el sol taronja sortia,
jo plorava per aquella noticia.
Ell content com si jo fossi una merda
jo trista com si m’haguessin tret un tros del meu cor
les coses van i venen, però ell era com l’aire per viure.
tot era fosc per mi feia dues setmanes,
de l’altre succés i encara no avia aixecat el cap
tantes desgracies tantes males noticies,
la meva avia àvia mort el dia 31 de desembre
em volia va dir aquell dia
jo era l’única que et volia
el meu amor era mes fort que el teu odi
vaig aconseguir moltes coses teves amb esforç,
empeny i sensibilitat, no em creia que tot això
m’hagi passat a mi i tot junt
no vull viure nomes l’estimava a ell
li vaig demostrar tot i mes
i així m’ho paga ,
van ser els 8 mesos millors de la meva vida
però tinc ganes de no existir.
La meva àvia, Núria Cañadas
LA MEVA AVIA
La meva avia es una señora molt valenta i forta
Te un cor molt gran:
si algun dia li passés alguna cosa
am partiria per dins
se que ya te una edad complicada
me de fe la idea que algun dia ya no estara
es la señora mes forta qu e conegut mai
amb tots el problemas que te
ella segueix vuitan per la seva vida
amb dona pena pensa que algun dia
ya no pudre anar a casa seva
donarli petons y abrazadas
que a ella li encantan tan coma mi
no em puc imagina una vida sense ella
es la persona mes important per ami
una persona alegra divertida
sempra te un somriure per tots noslatres
una vida sense ella seria una vida sense aira
sense alegria ni somriures
e de aprofita tot el temps que em queda
per disfrit amb ella y que ella sigui molt feliz.
La meva avia es una señora molt valenta i forta
Te un cor molt gran:
si algun dia li passés alguna cosa
am partiria per dins
se que ya te una edad complicada
me de fe la idea que algun dia ya no estara
es la señora mes forta qu e conegut mai
amb tots el problemas que te
ella segueix vuitan per la seva vida
amb dona pena pensa que algun dia
ya no pudre anar a casa seva
donarli petons y abrazadas
que a ella li encantan tan coma mi
no em puc imagina una vida sense ella
es la persona mes important per ami
una persona alegra divertida
sempra te un somriure per tots noslatres
una vida sense ella seria una vida sense aira
sense alegria ni somriures
e de aprofita tot el temps que em queda
per disfrit amb ella y que ella sigui molt feliz.
Fa uns dies, Adrian Garcia
Fa uns dies vaig veure a una granja a un pastor,
molt lleig desde uns 30 metres era mes vell que l’olivera.
Estava la seva esposa molt maca, uns dies abans de anar a ala
Granja en la meva aventura per els camps hi havia un tigre,
Mig mort dient que una manada de lleones li van fer molt mal.
Era que me en recordo me avia dit que era a vans blanc la seva pell
Però les lleones li van pintar de negre i esva posar molt content a,
A mitxes per la paliza de avans, despres en unes hores hi ha havia una
Pelea de lleons mes ve intentaven trepar un arbre per agafar una botifarra
Ven fresca ese arbre estava infentat de pinxos i es feien molt mal els lleons.
Expresso el que sento, Alejandro Montes
Expresso el que sento,
sento coses dins del meu cos que no puc expresar amb paraules,
no puc expresar el que sento,
no hem surt no se expresar el que sento.
Yo tinc la meva parella,
però l’altra dia va passar una cosa horrorosa,
ens vam molestar mútuament i vam discutir:
ens vam insultar perquè ens vam cansar l’un del altre.
Ella va marxar amb les seves amigues,
a mi em va sentar molt malament,
em vaig posar a plorar.
No podia mes i la vaig trucar per telèfon,
Volia que vingués, volia parlar amb ella,
volia solucionar el problema,
i ella no em feia cas: i es va quedar amb les seves amigues.
En aquell moment em vaig sentir molt malament,
em vaig possar a plorar i no podia parar,
vaig pensar que me anava a deixar y vaig anar per ella,
y vam parlar y ens bam dir que no podiem estar aixi,
que teniem que cambiar,
i desde a1quell dia vam cambiar el dos i estem molt millor.
El viatge més trist, Marta Sanvicens
Fa un temps que es va morir un tiet meu,
li tenia molta confiança,
era un home poc carinyós,
però molt bona persona,
la meva tieta es va quedar destroçada,
ja que només tenia 52 anys,
va morir per un atac d’ictus,
per segona vegada,
i li va donar en un viatge d’aniversari amb la meva tieta,
a Rússia.
Els altres estaven amb família a Cambrils,
ens van trucar per telèfon i ens van donar la notícia.
Ens vam quedar paralitzats, plorant, inquietats...
Tot en aquell moment era trist,
I patíem per la meva tieta, perquè estava sola per Rússia,
I tenien que transportar el cadàver a l’avió,
Perquè cal que enterrar-lo a Barcelona.
Venjança, conte d'Oscar Sanchez
A la ciutat dels Àngels hi ha un noi que es diu Sam, de 21 anys que treballa a la pizzeria del costat del seu pis, el qual compartia amb la seva xicota Elisabeth. En el seu aniversari decideixen comprar una mascota però no es una mascota que no te tot el mon un tigre de dos mesos hi decideixen posar-li Xurripi.
Una tarda li truquen ala porta i era el seu germà que ve de la carcel es diu Miquel i es un assassí el Sam que es bona persona li deixa quedar-se dos dies a casa fins que trobi alguna cosa per viure.
Una nit al germà se li pira el cap y decideix matar a la seva xicota m’entres en Sam esta treballant quan arriba a casa es queda en shock y en miquel ja no esta yi ell jura venjar-se del seu germà
Una historia molt llarga, conte d'Adrian Garcia
Fa un temps havia 4 persones que eren molt amigues i es conegui en de molt temps. Hi havia un noi entre els 4 que era baix, cabell morè, prim (normal) era simpàtic, era curtet. L’altra era una noia, un poc baixa, amb el cabell ros, també era prima, antipàtica i era bastant curteta. El animal era un tigre. El últim era un un altre nen mes major que tenia càncer.
Aquest 4, van anar a la ciutat on estava una persona molt dolenta per matar-li i venjar-se perquè aquella persona va fer que el noi del càncer tu viarà càncer i el tigre era un gos petit i va mata la seva família fa uns 2 mesos.
I van arribar a la ciutat van tardar unes hores però li van encontrar i van poder venjarse però el noi va perdre una ma en la batalla i tots contets.
Conte de David Toro
Hi havia una vegada una família normal i corrent que vivia a una ciutat que es deia Atlanta, la família estava composta pels dos fills de 14 anys i 15 anys, Jon era el germà gran,i Alice era la germana petita dels dos, estava el seu pare que era un científic que treballava al taller de darrere de casa. La seva mare va morir quan ells eren encara petits.
Jon era un noi simpatic,social era una mica curtet però es treballava be a classe,en canvi la seva germana era tot el contrari era de cabell ros es portava malament no aprovava i en canvi no tenia tantes amigues. El pare que estava treballan en trobar una cura per l’alzheimer, queria provar el prototip que tenia amb un animal abans de fer-lo amb humans ,va anar a una reserva de animals per compra un tigre que es deia ezequiel,
Aquest tigre era molt bo nomes tenia 5 anys era mol bonic .El pare s’o va portar per a casa amb una gàbia. En tornar els nois de l’institut i veure el tigre es van quedar bocabadats, li van pregutar al apre que que feia un tigre al jardi.
Venjar-se de la Mort, conte d'Andrea Segado
Són las 7:00 del matí ,desada la meva finestra es veu el sol pullan per lumbar tota la ciutat,obro la finestra i entra el vent del hivern. Vaig a la cuina i em faig un batut de xocolata ,em visto i surto al carré. Vaig caminant fins que em xoco amb una noia baixa , de cabell ros,prima,tenia una mica de mala cara pero era preciosa ,era la millor noia morta i esquelet qui havia vist. La noia enfada va agafa les coses que sense volgué vaig tira ,yo embovat fixar-me en cada part del seu cos. La noia se en va anar i jo triste no sàvia lo que em passava de totes maneres no es fixaria en mi ,un noi amb un nombre absurd James Waat perquè aquet nombre ,també amb aquet cabell marro i no es que sigui també molt llest,per un moment no pensava en res mes solo es aquella noia .
Vaig torna per un moment a la realitat ,era molt tard tenia que agafar al meu tigre Garfí, vaig danar tan de presa com vaig poder i el vaig veure i hay estaba amb la noia que em vaig troba quant em vaig xocar ,al costat havia un noi era ell el que em va matar per fi esta mort com jo. però no es quedarà així –vaig pensar.
La venjança, conte d'Alejandro Montes
Hi havia una vegada en la ciutat de Barcelona, un noi que es diu baix de 35 anys amb el cabell morè, era prim simpàtic, curtet y estúpid. Vivia amb la seva filla, que era baixa amb el cabell ros i prima, antipatica y curteta. Tenien un animal molt feros y molt violent, pero am ells era molt cariños.
Un dia el van sacar a passejar y uns nois del barri que eres negres el van fer rabiar. El tigre el va mossegar y el va arrancar un braç. Va tenir que anar al hospital y el van posar un altra braç nou.
El tigre se’l van emportar a protecció d’animals y el van ficar a un zoologic.
La mort d’un pare de familia, conte de Miriam Zoubai
En una ciutat molt lejana hi había una família petita, eren dos germans i els peres, la germana es deia Leire i el seu germà Yeray, tenien un tigre com a mascota que es deia Curropipi.
Anava tot be fins que un dia Yeray anava pel carrer sol, no estava acostumat i anava molt pendent per si algú el mirava. Quan va comprar es va anar a casa i al arribar es va encontrar fora en el seu jardí la policia, li van informar que el seu pare va ser assassinat, no sabien qui havia sigut ni com, no tenien ninguna pista. Quan la mare d’en Yeray va arribar amb la Leire de passejar a en Curropipi i es va adonar de tot es va enserrar a la seva habitació a plorar, els fills no es creien el que havia pasat , ells també ploraven no volien que això es quedi així.
Els germans van començar a buscar pistes, preguntant a la gent quan va ser l’ultima vegada que van veure al seu pare, poc a poc van arribar a la conclusió que algú podria haver-li posat alguna cosa al menja, perquè aquell mateix dia va anar un restaurant, el noi del restaurant li queia malament, els nens van matar al noi del restaurant perquè lli feia molta ràbia, des de aquell dia no van anar mes a restaurants i els nens no van ser els mateixos.
La ex novia venjativa, conte d'Alba Perez
Hi havia una vegada una noia que es deia Indiana treballava passejant gossos i cuidant animals, era baixeta, prima, amb el cabell ros i una mica tonteta, estava soltera perquè el seu ex novio li havia maltractat i ella nomes confinava en els animals fins que un dia un noi que es deia Dylan que es semblava a ella era baixet, prim, y tontet també les úniques diferencies era que ell tenia el cabell morè i era molt simpàtic i li va portar un tigre molt petit que es deia Serekhan.
Va ser l’animal que mes confiança li va donar per la seva cara i va arribar a recollir-ho i Indiana va trucar a Dylan i li va dir que no li dones que era la seva ex novia que es deia Africa.
Però Africa va entrar a robar el tigre que era l’única cosa valuosa que tenia Dylan i el va matar per que Dylan sofreixi i Dylan va entrar en depressió.
Conte de Juan Sierra
Ni havia una vegada fa mol de temps i havia un grup de gent format per 4 persones, animals, etc..., que eren: un nen amb pèl bru, una mica prim i baixet, també era simpàtic, i una mica estúpid. Una noia baixeta, amb el cabell ros, prima, antipàtica, i estúpida. Un tigre. Un gamusino
Aquestes 4, van anar a una ciutat, per venjar-se de una persona, que va matar a la família del tigre, y el tigre va anar a la ciutat a la família de la persona que va matar a la família del tigre, i desprès va anar a per la persona que li va arravatar la seva família.
Desprès de matar a tots els familiars, gent propera, i a la persona que li va matar la família el gamusino lis va pixar i cagar a la cara, i els van enterrar per no deixar ninguna prova de les morts.
Marta Sanvicens, carta al director
Estimat Senyor Director:
Soc Marta Sanvicens, soc alumna teva de 4rt de la ESO del institut, i m’agradaria parlar-li de algunes coses d’aquest Institut, i es cambiar algunes coses o reformar del Institut Montserrat Roig .
Una de les coses, es pintar les parets i posar decoració perquè així el ambient millorarà, perquè ara hi ha poca decoració i color. També estaria be posar aire acondicionat, perquè al estiu fa molta calor. Desprès també seria bo, reformar els lavabos i posar ambientadors perquè fa mala olor i calefacció, ja que estan fet pols i fa molt fred. Una altra cosa, es cambiar les cadires, com les dels professors, perquè les nostres son molt incomodes ja que estem 6 hores asseguts. També entrar una hora mes tard, ja que a la primera hora estem tots adormits perquè es molt d’hora i d’aquesta manera entraríem mes contents. I una ultima cosa seria posar una cafeteria per menjar alguna cosa o veure una cosa calenteta si fa molt fred, i per si ens hem deixat el esmorzar doncs agafar algú.
En conclusió, que ens agradaria a tot 4rt que canviessin al institut perquè entraríem de mes bon humor.
Moltes gracies.
Una salutació.
Marta
Pol Porras, carta al director
Senyor director,
soc Pol Porras de 4rt A, et volia proposar unes coses a millorar el nostre institut:
Volem que la pintura de l’institut canviï perquè té un color que no dona alegria, tambe ens aniria be una cafeteria perque de vegades no tenim esmorçar i ens quedem sin esmorçar, una sala de fumadors no ni estaria malament per poder desaogarnos, tambe ens agradia treballar amb ordinadors i no amb llibres perque asi no tenim que estar
portan llibres, ens aniria be unes escales mecaniques perque al mati estem adormits i dona mandra pujar les escales. Tambe canviar l’ hora de entrada si entrem a las 8 que entrem a las 9 perque sino tenim que madrugar molt. Un aire acondicionat per l’estiu perque fa molta calor i suem molt. Que reformin el banys i posin ambientadors perque
olora malament, tambè que solos es pugui fer un examen per dia. Tambe que si a ultima hora no hi ha profesor ens pugem anar a casa i per ultim que ens deixin anar al lavabo quan volguem.
Aquestas coses son las que et volia comentar espero que o llegeixis i ens fasis cas gracies per la teva atencio, que vagi be la semana ADEU.
Alba Pérez, carta al director
Estimat director ,
Soc alba de la classe de 4t C Voldria presentar-li unes millores per el nostre institut que als nostres companys i a mi ens agradaria comentar-li.
Em pensat que es podria canviar el color de la pintura perquè es una manera de que ens agradi mes venir al institut y ens donarien mes ganes d’estudiar, aire condicionat per totes les aules perquè a l’estiu fa molta calor y no es bona perquè no ens podem concentrar bé i estem mes estressats a les hores de desprès del pati, podríeu posar unes cortines a les aules de la segona planta ja que a la hora de utilitzar la pissarra digital hem de forçar la vista perquè entra llum solar i dificulta la visió, una cantina per l’hora del pati no estaria gens malament perquè quan algú es deixa l’esmorzar a casa podrien agafar alguna pasta o entrepans y alguns sucs, unes cadires mes còmodes perquè es molt injust que si tots som iguals alguns tinguin cadires còmodes i altres les normals o tots iguals fins els profes o es molt injust , podrien canviar els professors que porten molt de temps perquè sense conèixer-te ja et jutgen per veure’t a la sala de guàrdies i et posen com dolent o bo i ens agraden que ens coneguin.
De moment això es tot gracies per la teva atenció i espero que siguin possibles aquestes millores.
Juan Sierra, carta al director
Senyor director,
Em dic, Juan Sierra Benitez, avui li volia comentar unes coses que crec que tendiren que canviar al institut.
Jo crec que no tendiren que canviar a alguns profes, que no expliquen les coses si no volen, per que si el seu treball es explicar el que tinguin que explicar, y no o fan, per
molt que jo vulgui aprendre no es pot. També podrien canviar el horari, per no tindre que vindre a una hora en la que tots estem dormits. També podrien canviar el color de
les parets del institut, a un color una mica mes clar i no tant obscures. A part de això, també que crec que tendirem que fer els deures, i els exàmens a l’ordinador, i no amb el llibre. Una cosa que també estaria be es que quan o necessitem, podéssim utilitzar el telèfon mòbil. Una cosa que estaria bastant be seria que no tinguéssim tantes balles al pati o a el institut en general, i així poguéssim sortir quan volguéssim.
En conclusió que en la meva opinió crec que deberian canviar bastantes coses, que crec que son bastant importants, en aquest institut. Gracies per la seva atenció al meu problema, senyor director.
David Toro, carta al director
Estimat director,
Em dic David Toro, faig 4rt d’eso al seu institut i m’agradaria comentar-li algunes coses del institut.
La primera cosa que vull comentar-li es que les parets del institut estiguessin pintades de un altre color mes bonic, que els que tenim ara que son força foscos i lletjos. Una altra cosa es que per a mi i tots els nois del institut ens agradaria una cafeteria per esmorzar tranquils etc... També ens agradaria a tots els nois i noies que no i agüessin incidències perquè es una cosa que a tots ens perjudica molt. Una cosa que es molt important, es que al institut
en algunes època del any fa molta calor i ens vendria molt be un aparat de aire condicionat per que no fasi molta calor(en cada classe).Mes coses que ens agradarien es que agüessin mes vacances per tots. I unes de les coses mes importants del institut que son els lavabos Estan molt malament i pedirira que els reformessin tal com el de nois, com el de noies perquè estan en molt mal estat per a la nostra higiene.
Moltes gracies
Una salutació
David Toro.
Dylan Gómez, carta al director
Senyor Director:
Bon dia,bona tarda o bona nit. Soc Dylan Gómez de 4tA. Li escric aquesta carta per demanar-li educadament, que a una gran quantitat de estudiants li agradaria cambiar el color de el centre a un color més viu. Ès a dir, cambiar el gris actual per un color més viu. Tambè solicitem que s’instal·li una cafeteria, ja que no estaria de més tenir-ne un espai al centre on relaxar-se o tomar-se un cafè. Una altra solicitud seria entrar-ne al institut una hora més tard es a dir, entrar-hi a les 9 de la matinada i no a les 8 de la matinada ja que per aquesta raö arribo tard molts dies de la setmana.
Conclussio:
Volem cambiar algunes coses de el centre per convertir aquest centre en un lloc més agradable. Volem cambiar el color de el centre com he dit abans per un color mes viu, ja
que, tots els estudiants pensem que actualment el institut sembla una presò. Per finalitzar com he dit abans a tots els estudiants i fins a alguns professors ens agradaria tenir-ne una cafeteria al centre per tenir-ne un espai mes relaxant. Aquestes son les meves solicituds moltes gracies per la seva colaboracio.
Atentament Dylan Gómez de 4tA.
Núria Cañadas, carta al director
Senyor Director,
et volia comentar unes coses que estaria be canviar al nostra institut.
Estaria be i el mes important seria posar una cafeteria, perquè quan fa fred pots eta dins, també per la gent que no porta esmorzar o vol prendre un cafè.
Que ens deixin sortí del centre quan sigui necessari sense el permís de ningú, perquè si es una emergència no as de perdre el temps en truca ni en avisa a ningú.
Podria se que puguem sortir a la hora del pati per si vols anà a casa alguna cosa o com que no hi ha cafeteria dons compra alguna cosa de menja.
Campia als colors de dels parets perquè grises es un color molt apagat i molt trist, posa un color blanc mes alegra taronja que son mes vius.
Quan comença l’estiu estaria be posa un aira condicionat per esta a classe agust i sense passa la calo que passem.
Reformar els lavabos del alumnes, estan fets una merda i sembla que no el netegin mai perquè el nens@ son uns porcs.
Estaria molt be que poguéssim portar el nostre portàtils i no tindre que taní tants llibre i que la motxilla pesi tant i en faci malbé l’espatlla.
Atentament Nuria cañadas
Adrián García, carta al director
Estimat director
Fa uns dies volia comentar sobre un tema en especial que te que veure amb el institut.
Per a millorar al institut Montserrat roig, primer quita les balles de a dalt perquè que daria millor per anar-se per allà. Desprès posar mes ordinadors a totes les classes de alta tecnologia però primer vendre el ordinadors dels ans 90.
Posar mes aires a condicionats aun que hi ha dos a la classe polivalent, també Haurien de posar molts mes bancs que els que hi ha perquè solo hi ha tres al tot l`institut
Yo veig moltes zones per posar mes bancs al pati o dins del institut pels alumnes.
Me fixat que les parets estan molt avorrides pintar-la amb color guapo també podeu pintar-la de dos colors o posar dibuixos perquè la gent este mes animada que nunca.
I jo i tots les demes persones podem treballar millor.
Miriam Zoubai, carta al director
Estimat director,
sóc Miriam Zoubai de 4rtA, li vull comentar unes coses que voldria i estaria be canviar d’aquest institut, canviar l’aspecte i algunes coses en especial.
Voldria que la el institut sigui una mica mes colorit perquè no pareixi una pressió , que hi hagi una cafeteria per poder anar en el pati, m’agradaria que els professors siguin mes
amables, que no estiguin tan antipàtics. També voldria que els professors ens deixin utilitzar un mínim el mòbil a classe, una mica mes de llibertat, que podin confiar en nosaltres. Voldria que quan un professor falta que podem sortir mínimament al pati o al carrer l’hora sencera, perquè sincerament quedant-nos en classe amb un professor de guàrdia malgastem l’hora sencera. Estaria be que entréssim una hora mes tard, a les vuit de mati no estem molt concentrats i es una hora malgastada, en canvi de classe ens deixin sortir per toma l’aire per els passadissos per tranquil·litzar-nos i airejar-nos.
Sé que tot no es por tenir, però alguna cosa podries fer per arreglar l’educació i les ganes de treballar dels alumnes, que sigui una mica més divertit arribar a classe.
Moltes gràcies per la vostra atenció.
Atentament Miriam Zoubai.
Adrian Garcia, qui sóc
Em dic Adrian Garcia Sanchez tinc 15 anys, visc a San Andreu de la Barca.
Estudio a l`institut que esta situat San Andreu de la Barca que esdiu al Montserrat Roig.
Soc, baix i prim, tinc els ulls de diferent colors de verd i marron, les mans un poc petites, tinc els braços bastant forcs, també tinc molts pels al meu cos i el meu pel del cap es castany però poc pel al cap.
Els meus gustos son: la play 4 , el futbol , la bicicleta també m’agrada bastant , el patinet i nedar etc. El meu caràcter es tranquil i quasi sempre amable depèn de la situacio que em pasi en al cap del dia.
David Vladimir, qui sóc
Em dic David Vladimir, tinc 15 anys, visc a Barcelona al Baix Llobregat en un poble anomenat Sant Andreu de la Barca i estudio a l’institut IES Montserrat Roig. La meva mare és de Colombia i el meu pare és de Barcelona però jo vaig néixer a Toledo.
En general no sóc molt alt , sóc bastant prim, i tinc unes cames mol llargues. Tinc la pell bruna i els cabells de color negre, en general el meu cos es molt bru, tinc els ulls de color negre i les mans no molts grans.
Els meus gustos son mols generals m’agrada jugar a futbol , jugar a la pley,sortit amb els meus amics de festa . Sóc molt amable o ho intento ser a tothom però en general soc bona persona.
Andrea Segado, qui sóc
Hem dic Andrea Segado Martínez , tinc 15 anys, vaig néixer en Sant Joan de Deu el dia 20 de juliol en 2002 .Vic en Barcelona , un petit poble que es diu Sant Andreu de la Barca. Vaig al institut Motserrat Roig , estic en 4rt ESO.
Sóc una nena, amb un cabell enrinxolat ros i una miqueta marró, tinc ulleres , el color dels meus ulls son marrons com la terra , soc una mica gruixuda, tinc la pell una miqueta bruna .
El meu caràcter es una mica fort , sóc simpàtica, amable, a simple vista apareix-ho una nena xula però quan em coneixen sóc una nena que es pot confiar en ella , divertida, graciosa, molt bona donant consells. No sóc una nena que fa molts amigues perquè no sóc com elles de popular però a ningú le fa falta teni moltes amigues ,si no les amigues veritables. M’agrada cantar, ballar, surfeija, ayudar a la gent ,m’agrada moltes coses sobreto la meva vida.
Juan Sierra, qui sóc
Em dic Juan Sierra Benitez, tinc 15 anys, visc en Sant Andreu de la Barca, estudio en un institut que esta situat en Sant Andreu de la Barca, que es diu: Institut Montserrat Roig.
Soc, alt i prim, tinc uns ulls marrons, i unes mans normals, també tinc un cabell negre, tinc una boca normal, i també tinc un braç que per donar un cop de colze, esta perfecte, i un peu que dona unes matades que estan perfectes, si no vols fer mes gimnàstica.
A mi m’agrada jugar a la play i altres tipus de consoles, i no aixecar-me del sofà, i de el llit mai, opino que el meu caràcter es bastant tranqui, sempre que no em molestin
Pol Porras, qui sóc
Em dic Pol Porras Muñoz vaig néixer el dia 1/2/2002 visc a Sant Andreu de la Barca i estudio al institut Montserrat Roig ara estic fent 4t d’ ESO i quan acabi faré un mòdul, Soc del Barça i el meu jugador preferit es Messi. La meva actora favorita es diu Apolonia la Piedra
Soc alt i gras amb cabell marró i ulls marrons, tinc la pell bastant blanca, soc verge i em mesura 14 centímetres
El meu caràcter es una mica especial, soc bastant amable però de vegades quan me enfado amb algú estic enfadat amb tot el mon, m’ agrada fer tonteries per fer riure als meus amics, soc honest i simpàtic i si em proposo alguna cosa lluito fins a aconseguir-lo.
Marta Sanvicens, qui sóc.
Hola, em dic Marta Sanvicens Salazar, tinc 15 anys, el meu aniversari és l’1 de juny, ara mateix visc a Sant Andreu de la Barca des que tenia un any però vaig néixer a Sant Feliu del Llobregat, i estic estudiant a l’institut Montserrat Roig.
Sóc una persona de estatura alta i sóc prima. Els ulls els tinc verds foscos i no els tinc ni molt grans ni molt petits, el cap el tinc normal i tinc els cabells arrissats. Les mans i les cames llargues.
Jo sóc una persona bastant sociable i simpàtica, també sóc bastant tímida a qui no conec. M’agrada molt sortir amb els amics a prendre alguna cosa, ho estar amb la família.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)