Fa molt molts
anys en un regne junt al mar
va habitar una dona que el seu nom era Anabel
Lee
I creixia aquella
flor sense pensar res més
Que amar i ser
amada per mi.
Eren només dos
nens mes tan gran el nostre amor
que els àngels
del cel ens va agafar enveja,
dons no eren tan feliços,
ni tan sols la meitat com tot el mon sap en
aquell regne junt al mar.
Per això en vent
va partir de un obscur núvol
en aquella nit
per refredar el cor
de l’ermosa
Anabel Lee desprès va venir amb portar-se-la
la seva nova família per enterrar-la en un
serpuacle en
aquell regne junt al mar.
No llueix la
lluna sense portar-la
en somnis ni brilla un estel sense que veig el
seus
ulls i així va
pasar la nit al costa amb ella.
La meva
estimada ermosa , la meva vida, la meva esposa.
El nostre mon era
mes fort dels grans
que saben mes com diuen les coses de la vida
ni els àngels de cels ni els demonis del mar
mai
separaran la
meva anima de l’Anabel Lee.
No llueix la
lluna sense portar-la
en somnis ni brilla un estel sense que veig el
seus
ulls i així va
pasar la nit al costa amb ella.
La meva
estimada ermosa , la meva vida, la meva esposa.
En aquell
sepurcle, unit al mar en la seva tomba llunt al mar ruidós.
Fa molt molts anys en un regne junt al mar
va habitar una dona que el seu nom era Anabel
Lee
I creixia aquella
flor sense pensar res més
Que amar i ser
amada per mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada