Fa
molts, molts, anys en un regne junt al mar
habita una senyoreta que el seu nom va ser
Annabel Lee
i
creixia aquella flor sense pensar en res mes
que
en amar i ser estimada per mi.
Vam
ser sols dos nens més tant gran
El
nostre amor que els àngels del cel ens agafaven
Embeja
dons no herem tant feliços ni tant sols la meitat
Com
tot el món sap, en aquell regne junt al mar.
Per
això un vent va partir d’un fosc núvol aquella nit
per
congelar el cor de la ermosa Annabel Lee
Desprès
va venir a emportar-se-la el seu noble parent
per
ficar-la en un sepulcre en aquell regne junt al mar.
No
llueix la lluna sense portar-me-la en somnis
ni
brilla una estrella sense que vegi els
seus ulls
i així va pasar la nit acostat amb ella
la
meva estimada ermosa,la meva vida,la meva esposa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada