Fa
molts, molts anys en un regne junt al
mar
habitava
una senyoreta que el seu nom és Annabell Lee
i creixia aquella flor sense
pensar en res mes
que en amar, i ser
estimada per mi.
Vam ser sols dos nens mes
tan gran que el nostre amor
que els àngels del cel ens
van agafar enveja
dons no eren tan feliços,
ni tan sols la meitat
com tot el món sap, en
aquell regne junt al mar.
No llueix la lluna sense
portar-me-la en somnis
ni tan sols brilla una
estela sense que vegi el seus ulls
i així paso la nit estirat amb ella
la meva estimada bonica , la meva vida, la meva esposa.
El nostre amor era mes fort que el amor dels majors
que saben mes com diuen de les coses de la vida
ni els àngels del cel ni els dimoni del mar
separaran mai mes la meva anima del anima de Annanel leen.
No llueix la lluna sense portar-me-la en somnis
ni brilla una estela sense veure el seus ulls
i així va pasar la nit estirada amb ella
la meva estimada
bonica , la meva vida,la meva esposa.
En aquell sepulcre junt al mar
en la seva tomba junt al mar sorollós.
Fa molts, molts anys en un regne junt al mar
habitava
una senyoreta que el seu nom és Annabell Lee
i creixia aquella flor
sense pensar en res mes
que en amar, i ser
estimada per mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada